El llibre planteja la necessitat de reconsiderar l'ensenyament de la tecnologia arquitectònica des de l'acceptació del repte de la sostenibilitat com a demanda ètica inexcusable. La proposta que presenta consisteix a redefinir els objectius de la tecnologia arquitectònica a partir de la consideració de l'exigència del tancament dels cicles materials com a condició de sostenibilitat. Aquesta exigència permet fer una crítica del nostre sistema tècnic i, en conseqüència, de l'ensenyament actual de la tecnologia arquitectònica, i presentar els tipus de problemes que el nou paradigma demana resoldre. El fil conductor de la crítica i el plantejament del nou model d'ensenyament que el llibre proposa és identificar -de manera qualitativa i quantitativa- els fluxos materials que s'utilitzen en l'edificació, aportar una reordenació dels coneixements tècnics de l'arquitecte i presentar els buits que cal omplir per permetre que la formació d'aquest professional estigui orientada a la sostenibilitat.
